El Memorial 2238 és un lloc de record i homenatge a les víctimes del Franquisme afusellades a Paterna entre el 3 d'abril de 1939 i el 10 de novembre de 1956. Ha sigut concebut pels seus familiars, agrupats en diferents associacions i en la Plataforma que els dona veu.
Darrere de la idea del Memorial 2238 està la voluntat de recordar-los, “que els seus noms no s'esborren de la història” (Julia Conesa), però també la convicció que molts encarnaven els valors democràtics que combatien els injustos judicis sumaríssims als quals van ser sotmesos. El Memorial 2238 s’ofereix als qui el visiten com eixa part de la Història “muda, anònima i desapareguda que és la que cal estimar” (Simone Weil) enfront de la parafernàlia patriòtica que va justificar el seu assassinat.
El cementeri de Paterna i en particular el quadrant esquerre de la secció primera -que és on es troben la majoria de les víctimes- ha sigut des de 1939 lloc de dol per a les famílies que visitaven als seus familiars afusellats. Al principi, amb no pocs problemes per a endreçar i dignificar la terra que ocupaven, i amb l'arribada de la democràcia, amb actes d'homenatge i reivindicació diversos, en els quals ja participaven organitzacions ciutadanes, sindicals i polítiques. Entre eixes actuacions destaquem la construcció de tres monuments funeraris: el de l'Ajuntament de Paterna en 1981, després de les primeres eleccions democràtiques; el monòlit de la Fossa 126 dissenyat per Dionisio Vacas i alçat en 1989; i el de ferro, situat al costat de la porta vella del cementeri, amb versos de Vicent Andrés Estellés i promogut pel Fòrum de la Memòria del País Valencià en 2009.
Hi ha tres fites en la creació del moviment associatiu dels Familiars de les Fosses de Paterna i la seua manera d'actuar :
El número 75 de la revista El Temps del 25 novembre de 1985, que just 10 anys després de la mort del dictador va publicar íntegra la llista de les 2238 víctimes republicanes assassinades a Paterna –gràcies a la labor impagable de l'historiador Vicent Gabarda, que continuarà amb posterioritat en altres estudis- amb indicació de la data de l'afusellament, l'edat, la professió i l'última residència de cadascuna d'elles. Es concreta per primera vegada la dimensió de l'horror i s'infereix el número i la identitat de les víctimes que hi ha en cada fossa, dada que les mateixes famílies de les víctimes desconeixien i que serà fonamental perquè anys més tard es creen associacions entorn de cada fossa.
L'exhumació d'una fossa en Priaranza del Bierzo l'any 2000 que va donar lloc a la creació de la Asociación para la Recuperación de la Memoria Histórica (ARMH). Va ser una de les primeres realitzades amb criteris científics, àmpliament difosa pels mitjans de comunicació i que va concloure amb la identificació per ADN d'algunes víctimes, la qual cosa va permetre a les famílies recuperar els cossos. Es convertirà en un exemple a seguir en tot el territori espanyol i també per als Familiars de les Fosses de Paterna, perquè a poc a poc, sobretot entre els més majors, s'anirà obrint camí la idea d'emprendre un procés de dignificació de les víctimes que passarà per recuperar els cossos dels pares o avis, quan això siga possible, i que reposen en els cementeris de les seues poblacions d'origen prop dels seus familiars i, en molts casos, en una sepultura conjugal.
La primera llei de Memòria Històrica de 2007 i la voluntat d'algunes administracions d'aplicar-la, cas de la Diputació de València des de 2015 i de la Conselleria de Participació, Transparència i Qualitat Democràtica en l'última legislatura, competències que en l'actualitat corresponen a Presidència de la Generalitat. S’afavoreix així que es constituïsquen associacions de familiars i que hi haja finançament públic (40 anys després del restabliment de la democràcia) perquè s'inicien les exhumacions a Paterna dels assassinats de la Dictadura.
Amb les primeres exhumacions sorgeixen ja una sèrie de dificultats: no sempre hi ha coincidència entre els cossos trobats en la fosses i els que presumiblement havia d'haver-hi. A vegades una saca de presos afusellats és llançada a fosses diferents perquè estes són en realitat forats profunds que es rebleixen amb els cossos, en moltes ocasions llançats de qualsevol manera. Les proves d'identificacions es realitzen a Madrid en diferents laboratoris, perquè els equips de treball de les exhumacions pertanyen a empreses o entitats diferents. Hi ha víctimes en les fosses de les quals les associacions no han pogut trobar familiars i això fa que la identificació de les mateixes siga impossible. El deteriorament de les restes a vegades és tan gran que no és possible obtenir ADN . Què fer amb els cossos que mancats d'identificació no poden entregar-se a les famílies? Moltes associacions es neguen al fet que tornen al mateix lloc.
D'altra banda, la troballa dels primers cossos posa al descobert el que ja es sabia: que havien mort violentament, com evidenciaven el trencament d'alguns ossos per impacte de projectil, el tir de gràcia en el crani de tots ells i la presència en els seus cossos o en la fossa dels mateixos projectils, les cordes amb què havien sigut emmanillats... Es denuncien les seues morts en els jutjats de Paterna i estos declinen avançar en les corresponents diligències perquè consideren prescrits els delictes que pogueren haver-hi i perquè la llei d'Amnistia de 1977 diu que ho impedeix. Convençudes les famílies que s'han comés crims de lesa humanitat i que estos ni prescriuen, ni queden emparats per l'amnistia, es duen a terme diferents reunions entre les associacions que donaran lloc a una sèrie d'iniciatives: intervenir el 7 de novembre de 2018 a Brussel·les convidats pel Parlament Europeu per a explicar la situació legal de desemparament judicial en què es troben les associacions; sumar-se a la querella argentina instruïda per María Servini així com intervenir el 12 de desembre d'eixe any en el Parlament Espanyol.
Durant 2018, els contactes entre les associacions de familiars són freqüents i les reivindicacions comunes: la necessitat que s'establisca un banc públic d'ADN que permeta creuar les dades entre víctimes i familiars de diferents fosses (paper que complirà després FISABIO al País Valencià i que arreplega a nivell nacional la Llei de Memòria Democràtica de 2023); la voluntat que s'enterren amb dignitat aquells cossos no identificats o que les seues famílies desitgen que romanguen en el cementeri de Paterna; la importància simbòlica i funcional que siga la Democràcia qui s'ocupe dels crims de la Dictadura i que no siguen els familiars els qui hagen d'encarregar-se de tot el procés d'exhumació, identificació i reinhumació.
Tot això donarà lloc al fet que es cree al març de 2019 la PLATAFORMA DE FAMILIARS DE LES VÍCTIMES DEL FRANQUISME DE LES FOSSES COMUNES DE PATERNA, i que prèviament a la seua creació formal, des de 2018, ja està treballant a implicar les administracions en la construcció d'un Memorial en el cementeri de Paterna, alhora que amb la mateixa fi convoca a la ciutadania l'últim divendres de cada mes a les concentracions que organitza en la Plaça de la Verge de València.
La Plataforma sol·licita informes al CSIC: Resolución relativa a la consulta sobre el destino final de los restes exhumados en les fosas comunes del cementerio de Paterna (maig 2019) i a la Societat Científica ArqueoAntro: Informe antropológico y arqueológico sobre el destíno de los restos óseos no identificados de las víctimas del franquismo del cementerio municipal de Paterna (juny 2019) que li inclinen definitivament a promoure el Memorial 2238.
Un equip interdisciplinari compost per l'escultor Pablo Rafael Sedeño Pacios, l'arquitecte Francesc de Paula Rozalén Martínez i l'Arquitecte Tècnic i Enginyer en Edificació Vicente Olcina Ferrándiz presenten a la Plataforma al novembre de 2020 els Estudios Previos al Proyecto del Memorial. El projecte convenç i il·lusiona a les famílies de les víctimes perquè integra tots els llocs de memòria relacionats amb l'extermini de republicans a Paterna (2219 homes i 19 dones): El Terrer (mur d'afusellament), El Camí de la Sang (itinerari simbòlic del trasllat dels cossos al cementeri), Els Clots del Silenci (quadrant de les Fosses) i el Memorial 2238, que constarà en esta primera fase d'uns columbaris amb urnes formant una U, una àgora limitada pels columbaris, i un centre d'interpretació darrere de la U. El projecte rep el suport del Govern Valencià i de la Conselleria de Participació que l’inclou en els seus pressupostos participatius per a ser votat per la ciutadania que ho recolza àmpliament.
En l'actualitat, la Plataforma treballa perquè s'incorporen al Memorial 2238 tant el conjunt escultòric de Pablo Sedeño que va quedar fora del projecte per desajustaments econòmics, com un mur en forma de faristol que mira a l'àgora del Memorial amb els noms dels 2238 assassinats.