Daniel Palacios González: De Fosas Comunes a Lugares de Memoria. Centro de Estudios Políticos y Constitucionales
S'ocupa Daniel Palacios en este exhaustiu estudi de l'evolució dels actes que han tingut i tenen lloc entorn de les fosses comunes al llarg de 80 anys en quasi tot el territori espanyol (falten les illes), siguen estos d'índole familiar, social o política. En el llibre es fa referència a les fosses del cementeri de Paterna en moltes ocasions.
Quan l'extrema repressió inicial del Franquisme prohibia qualsevol ritu extern que volgueren fer els familiars, fins i tot portar flors, estos recordaven, almenys, el lloc on estaven els seus cossos, si és que havien obtingut eixa informació, marcaven discretament la fossa i, quan va ser possible, van delimitar l'espai mortuori.
Esta tasca de memòria i modesta intervenció va permetre amb l'arribada de la transició desenrotllar pràctiques monumentals en les fosses dels cementeris, quan allí estaven, o si els assassinats havien sigut enterrats en un altre lloc, s'exhumaven primer i es traslladaven després les restes a un espai cementerial que permetera erigir un monument significat. Són estes iniciatives de familiars, ajuntaments, sindicats o partits a escala local, perquè a nivell nacional els partits de dretes i els d'esquerra hegemònics (PSOE, PCE) havien optat per un pacte de silenci.
Serà a partir de l'any 2000 quan entra en joc la noció de Memòria Històrica no conceptualitzada fins llavors, que va coincidir amb avanços biomèdics que feien tindre esperances als descendents de l'afusellat de poder identificar-lo genèticament, encara que després es va demostrar que això només era possible en un percentatge xicotet dels casos, per la qual cosa la idea de la monumentalització memorialista mitjançant mausoleus o columbaris va tornar a prendre força. Sosté Daniel Palacios que estes pràctiques monumentals s'aparten de les tradicionals per l'específic de la seua funció social, perquè busquen incidir en la societat. Han d'entendre's, per tant, com una escriptura política que els vius de hui lligen des del seu actual sistema de valors i la fan significativa.
Pedro Luis Alonso